No existeixen més que dues normes per escriure:
tenir alguna cosa a dir i dir-ho.
Oscar Wilde
Quan estem en un mal moment o bé perduts, sovint tenim la sensació que aconseguir sentir-nos millor serà molt difícil i complicat, gairebé fora del nostre abast. Potser per això tendim a buscar quelcom que sigui o bé ràpid, o bé fàcil o ambdues. Que ens tregui la c
omplicació del davant.
En aquesta recerca ràpida de solucions gairebé màgiques que ho resolguin tot, acostumem a no tenir en compte petites coses molt més senzilles que sí son efectives i podem fer.
Vull animar-te a escriure i practicar-ho com un exercici que et servirà per a cuidar-te. Si bé cal d’una mica de paciència si no hi tens costum, té per començar 2 aventatges:
Una, que sempre és d’ajuda;
Dues, que és una eina que tant et pot servir per solventar qüestions més senzilles com per dur millor situacions més complicades.
Escriure et pot anar bé per:
Aquells moments en què es dona moltes voltes a una idea fixa, per al final donar-te compte que no li estàs trobant solució i et frustres.
Quan es tenen reaccions emocionals molt intenses i que no entenem d’on srten (“Per què reacciono així quan no hauria de fer-ho”), com ara ira, por, frustració, gelosia, vergonya…
Quan s’està vivint una situació de canvi, o de pèrdua: d’una feina, una parella… O quan s’ha viscut un moment dolorós o vergonyós, que ens interfereix sovint en els pensaments del dia a dia.
O quan no se sap ben bé què ocorre, pero sols se sap que no s’està bé.
Com deia la cita de l’Òscar Wilde del principi, ja veus que per escriure és necessari ben poc. Però com gairebé tot en aquesta vida, amb la pràctica es millora i s’aprofita més.
Per fer una escriptura terapèutica que funcioni, cal que aquesta compleixi unes normes molt bàsiques que en breu et detallaré. Però abans, anem a treure-li una mica de pressió al fet d’escriure.
“Com que escriure? Si no en sé…”
Sovint relacionem escriure tan sols amb literatura, on hi tenim d’una banda autores i autors que escriuen per tal de ser llegits i d’altra banda, la gent que consumeix escrits. En la majoria d’ocasions, qui llegeix no es converteix en autor.
Però resulta que la mateixa gent que s’hi dedica professionalment destaca molt sovint l’utilitat emocional que té el fet d’escriure. Tot i que facin ficció, gairebé sempre es reconeix l’impuls “d’explicar la història que em permitís parlar de com em sentia”, “ la història que vull explicar en aquest moment, “transmetre allò que sento sobre el problema X”.
Aleshores, l’escriptura en si ja té quelcom de terapéutic, ens dediquem o no professionalment a l’escriptura.
La diferència fonamental és la finalitat, l’objectiu: en el cas de la personal i terapéutica, es tracta de treure de dins i posar davant dels ulls el diàleg interior que va corrent dins la ment y posar-hi una llum nova que ajudi a veure-ho diferent. Pot quedar-se on s’ha escrit i no sortit mai d’allà. Aquesta és, precisament, recomano a consulta i en aquest text. Ara t’explico com.
Però, escriure sobre qué?
Ras i curt: sobre allò que et preocupa. Pot ser que sigui quelcom a decidir, i hi puguis exposar toooot allò que et vingui al cap sobre qué t’agrada i qué no de la situació i les diferents opcions.
Sovint recomano escriure també sobre fets positius i alegries que s’hagi tingut. Així les i donem el seu espai, que en ocasions no el tenen.
Si t’hi vols posar, aquí tens algunes guies:
1.– La primera i que cal seguir sí o sí: escriure a mà. Ordinador, mòbil, tablets… no son recomanables per a l’escriptura terapèutica, perquè permeten esborrar i sobreescriure. Ademés tenen notificacions i et distreuen.
Treuen l’espontaneïtat i posem un intermediari entre la ment i la mà que escriu, que interfereix. Escriure a mà fa molt més conscient que cos i ment estan connectades.
2.- No hi ha “un tema” sobre el que pots escriure i d’altres no. Es tracta de que escriguis d’allò que et calgui a cada moment (per exemple, si has tingut alguna conversa que t’ha afectat aquell dia i perquè).
3.- Escriu-te a tu, explica què et passa i què et preocupa. T’ajudarà descriure els detalls del què ocorre, com et sents… en aquesta descripció sorgeixen coses que abans no teníem en compte.
El millor que pots fer és escriure “tal qual” et sents o penses, tal com raja, sense filtres, sense parlar en tercera persona ni altres formes més literàries. Atreveix-te “a mullar-te” i deixar-te anar.
4.- Pots convertir el moment d’escriure en EL TEU moment del dia. Dedíca-li el seu temps propi (un moment en la rutina diària, on mentre escriguis no estiguis fent altres coses) i reserva-li un lloc exclusiu: una llibreta o bloc que tant sols facis servir per això.
Donar-li aquest espai també en el temps, té beneficis. Acostuma a la ment a que aquest és el moment per a reflexionar i “deixar anar”. Si el que ocorre és un problema o un sentiment repetitiu i recurrent, procura que l’escriptura sigui el moment per donar-li espai. Poc a poc anirà deixant d’interferir amb allò que facis la resta del dia.
I si és a última hora del dia i abans d’anar a dormir, ajudes a un dels seus beneficis: dormir millor. Escriure dóna un cop de mà a la fase REM de la son.
5.- El format el tries tu, ja que ets tu qui escrius. Les normes son les que tu t’inventis. Parla de tu en primera persona (des del “jo”) o en tercera persona (“La Maria” o e David”, per exemple).
El que si recomano és escriure un minim de 5 a 8 línies, un espai necessari per poder explicar una idea o situació completes. A partir d’aquí, no hi ha límits, pots allargar-te tant o tant poc com vulguis. Aquest permís et treurà l’autocensura del “ai, m’estic enrotllant molt”.Tira milles i explica tant o tant poc com et surti.
6.- El mateix que el punt 5, però en quant al contingut, el tema del que escrius: et parles de tu a tu. Deixa’t portar i escriu el que et surti, no et tallis. Es tracta d’anar donan-te permís i expressar-te com no et convé en altres llocs, situacions o persones. Dona igual si tatxes, si queda brut, desigual, mala lletra o faltes d’ortografia. Dona igual si et contradius o et corregeixes, és el curs normal de pensament.
7.- Un últim punt important: La privacitat. El que escriguis NO és per ensenyar-ho, ni per publicar-ho a les xarxes socials (si-us-plau!). No és per cap mena de públic, és sols per a tu. Si ho has d’ensenyar, abans o després no et sentiràs lliure.
“I en què m’ajudarà?”
Els beneficis son variats.
Un, ja te l’he comentat: ajuda a dormir millor, si de vegades et costa. Li dones una ajuda extra a la teva ment per organitzar els pensaments o allò que t’amoïna. I també a classificar millor el garbuix i saturació d’informació que empassem dia a dia.
En segon lloc, escriure ajuda a pensar més pausadament i a prioritzar entre coses més importants i altres que menys.
Ja ho saps, la ment fa pensament automàtic constantment. Hem de donar-li un cop de mà des de la memòria i el pensament conscient, el que està present en allò que fem en aquell moment. Escribint activem aquest pensament conscient, el cridem. I posa una mica d’ordre en toto plegat.
En tercer lloc, escriure és el teu lloc personal, el teu “racó de pensar”, on ser tu i sols tu, sense judicis de fora. I si un dels teus problemes és que toleres molt malament les estones de silenci, o de soledat, aquest exerciciés més que recomanable, Tolerar i gaudir estones de soledat (si és voluntària) és bo per a la idea que tens de tu mateixa i el teu amor propi.
En quart lloc, millora la presa de decisions. Permet-me una metàfora: El pensament, si el deixem desfermat dins del cap és com un hàmster dins la roda. Ell corre, la roda dóna voltes, però com la roda està allà clavada, dóna igual quant corri: no es mou del lloc. Escriure treu el pensament de dins la roda.
I fins aquí algunes idees bàsiques. Si t’animes, recorda sempre que és una eina que, com totes, amb la pràctica, millora. Endavant!
I si tens dubtes, pots contactar-me. Fins aviat!
Fotos: hitesh choudhary i Skitterphoto (pexels.com)
