Començo aquesta ressenya amb una petita confessió: En moltes ocasions, prenem una part i la confonem pel tot. M’ha passat quelcom semblant fins fa poc amb l’àmbit de la sexologia: saps que és un àmbit de la persona però durant molt temps la vinculava gairebé tan sols amb el “tractament de les disfuncions sexuals”. Majoritàriament el que havia vist era al voltant de patologia, problema i veure com fer que “funcioni” allò que no funciona amb noms com vaginisme, dispareunia, anorgasmia, manca de desig, ejaculació precoç, etc.
Ha sigut a base de lectures, de seguir en xarxes socials i de parlar amb companyes sexòlogues (especialment amb Noemí Domínguez, t’agraeixo el teu feedback sobre aquest article) que he anat canviant el meu concepte, veient que és molt més. Llegir aquest assaig del sexòleg xilè Rodrigo Jarpa ha format part d’aquest “descobriment”.
Jarpa comença amb amb un pròleg contundent on hi fa tota una declaració de principis. S’ha avorrit de que entre tots, reduïm la sexualitat (tot un àmbit de l’experiència humana que ens fa relacionar-nos con nosaltres mateixos/es i els altres) tan sols al sexe (a l’acte sexual o les relacions sexuals). Sobretot, a una manera “correcta” de practicar-lo, amb un desig, una freqüència, una duració y un gaudi “correctes” o “normals”. Uns estàndards marcats i molt exigents que si no es compleixen, son “anormals” o bé “patològics” i provoquen en la persona un autoexamen constant per veure si soc “normal”, “bo/na” o “desitjable”. Si no se sent així o es sospita que no és així, el pas posterior és el patiment i -potser- anar a una consulta professional per no ser “normal” ni “arribar al nivell”.
La idea de que el sexe pot ser una activitat sense cap implicació en els afectes ni en les emocions està molt estesa però no es real. La sexualitat és sempre una experiència afectiva -no cal que hi hagi amor ni compromís perquè ho sigui-, perquè ens hi impliquem i -llevat excepcions- intentem que sigui plaent de diferents maneres. L’afectivitat està present tant en las relacions més esporàdiques com en les més duradores.
Ocorre que en moltes ocasions el sexe no és satisfactori (com passa en les relacions, clar) i l’experiència sobre la nostra sexualitat, tampoc. Pot ser per molts motius: Per inseguretat, per pressió per agradar, per pressió de que l’experiència sigui per llençar coets, perquè no es connecta amb l’altre, perquè l’altre ha anat a la seva deixant-nos de banda, perquè jo mateix/a vaig a la meva i passo de l’altre, perquè limitem l’experiència sexual a poques pràctiques (el famós coitcentrisme), perquè anem amb estrès i esgotament, perquè no som afectius ni amb nosaltres mateixos, etc.
Al llarg del llibre trobareu el següent: posada en dubte de conceptes com “la normalitat” i sobre com ha de ser la resposta sexual “ideal” (el de Masters&Johnson) perquè sigui “normal”. Amb evidència, dona la seva opinió sobre el paper del porno actual en la nostra sexualitat. També una reflexió sobre relació que tenim amb el nostre cos i com això ens influeix en el desig i el plaer. Dedica també un interessant apartat a la relació entre sexualitat i felicitat. En un apartat final, teniu plantejades algunes solucions des de diferents escoles psicològiques per tal de “sortir de l’avorriment”. El propòsit és donar eines per a una sexualitat més plaent, més lliure tant de tabús conservadors com de la hipersexualització imposada. Una sexualitat plena, respectuosa, responsable i sostenible en els afectes. I que pugui ser una experiència de gaudi, que d’això es tracta, al final, la cosa.
Posa en connexió de manera natural i senzilla les dues vessants de la sexualitat tal i com les esmenta Javier Gómez Zapiaín en el seu llibre “Apego y sexualidad”: una, l’erotisme, l’experiència del desig sexual i del plaer del sexe pel sexe, la necessitat de satisfacció sexual. La segona vessant és el vincle, la necessitat d’estimar i sentir-se estimat, allò que ens du a crear relacions més estables.
Posa en perspectiva que hi ha múltiples maneres de viure la sexualitat en funció del sexe biològic, el gènere, de la identitat, de la orientació sexual, de les preferències… És a dir moltes més enllà del marc heteronormatiu/reproductiu, l’encara imperant i més vigent. Remarca la idea de que mentres ens continuem centrant tan sols en una part, la normativa (la de “preliminars”, temps i mesures “normals”), perdem “el tot” de vista. Podem perdre per tant el respecte, el plaer compartit, la intimitat, el passar-ho bé i els riures còmplices, entre altres moltes coses.
Mostra desde diferents perspectives com poder ser subjecte sexual, un ens viu que és actiu, desitja, gaudeix i fa sentir a l’altre desitjat i li fa gaudir.
Al llarg del llibre intenta presentar una mirada més oberta de la sexualitat, menys rígida, encorsetada ni exigent. Dona reflexions i recursos que fan pensar i resulten útils i molt accessibles tant si no en tens ni idea i tens curiositat pel tema com si ets professional de la psicologia i de la salut, ja que el seu enfoc és prou integrador de corrents psicològiques.
Fa palès els riscos de la deshumanització i d’una idea del sexe que du a tractar a les persones com a objectes de consum que gaudeixes però de qui no sents cap respecte i per tant no te’n cuides. En aquesta línia qüestiona també el narcissisme, l’individualisme i la desconnexió amb el propi cos. Posa en qüestió la cultura d’allò immediat i deshumanitzat, ademés de la pressió per la recerca de la felicitat tenint molts/es amants o bé buscant execucions perfectes i acabades en orgasme, la qual cosa és una font assegurada d’ansietat. La mateixa ansietat és l’antídot del gaudi i del plaer.
Recomano aquest assaig perquè m’ha agradat la perspectiva que planteja i la trobo força necessària. No conté receptes ni solucions ideals, però sí dona idees útils, algun llistat de tips i fa aportacions senzilles i basades en investigacions de diferents fonts com Shere Hite, John Gottman, Leonore Tiefer, Ester Perel, entre moltes altres més per aprofundir-hi més si es vol. Fa pensar, dona solucions i obre camins, en comptes de consells hiper-mastegats, parla clar sense paternalismes ni infantilitzacions.
Té també un parell d’inconvenients. L’edició disponible és la xilena (de Chan! Editores) i sols es troba a Amazon. També per estar enmarcat en el context xilè, les dades estadístiques i sociológiques majoritàriament son d’aquell país i ens queden lluny, lògicament.
També veuràs que el marc principal i de referència son les parelles i cisgènere, heteros i monògames, ja que son les que principalment té l’autor a consulta. Tanmateix, l’autor avisa des del principi que és així i procura que tot i això es mantingui una perspectiva oberta a tota la resta de sexualitats, tant en el desenvolupament principal com en les conclusions.
Si t’ha interessat, tens l’enllaç a Amazon o em pots escriure en Contacte pels teus comentaris.
Fins aviat!
