A tu, que apostes per la seguretat.
En l’anterior entrada vaig intentar explicar la idea de Confiança personal amb la que treballo a consulta. Aquesta segona sorgeix de la pregunta que sovint es dona després: “I això como ho faig?”
Des de una entrada de bloc em costa donar receptes o consells, ja que prefereixo treballar i veure amb cada persona quina pot ser la seva via de confiança -o de la solució que calgui-.
En comptes doncs de consells a l’ús, prefereixo donar algunes pautes a seguir si allò que es pretén és ignorar tot allò que he comentat fins a aquest moment sobre la confiança i per tant apostar per la idea d’obtenir seguretat. -perquè qui sap, tampoc tinc perquè ser convincent al 100%-.
9 maneres de buscar el 100% de seguretat
1.- En primer lloc, naturalment, cal que passis olímpicament de tot allò que tingui a veure amb confiança en tu mateix/a.
2.- Davant un dubte que tinguis, pregunta la seva opinió a tota aquella persona que puguis. Explica el que ocorre amb tot luxe de detalls, demanant sense fi què pensen, què farien i, sobretot no et deixis la pregunta més important: qué hauries de fer tu. Tant hi fa si aquestes persones et coneixen molt, poc o gens. Es tracta de recollir el màxim número possible d’opinions. A partir d’aquí, intenta treure una única conclusió d’allò que hauries de fer. I per suposat i sense dubtar-ho, fes-ho.
3.- Si fas alguna cosa que t’agrada, com esport, dibuixar, escriure, o alguna manualitat, demana també la opinió sobre allò que fas i si hauries de canviar alguna cosa. I de nou, fes-ho. I si pot ser, dona-ho a algú perquè ho modifiqui directament.
4.- Accepta consells tot i que no els hagis demanat. Dona les gràcies i segueix-los.
5.- Davant qualsevol dubte, intenta sempre preveure tot allò que pugui ocòrrer, per més poc probable o absurd que pugui semblar. Quan no hi ha confiança i encara no hi ha seguretat, totes les possibilitats estan obertes. I recorda sempre que mai s’està prou preparat per a res si nos’ha previst abans.
6.- Mai de la vida et permetis improvitzar. Mai sortiria prou bé.
7.- Tampoc et permetis escoltar la teva intuïció. La seguretat no entén de sensacions no conscients que surten de la teva experiència i sentit comú. Ni cas.
8.- O les coses estan i surten perfectes o fatal. No cedeixis a la temptació de pensar que quelcom és “passable” o que “pots anar tirant” si no ha sortit TANT o més bé de cóm hauria d’haver sortit. Tingues sempre la seguretat de que si alguna cosa surt bé, probablement sigui per la intervenció d’alguna altra persona, perquè alguna cosa t’haurà dit o haurà fet, no per res que hagis fet tu.
9.- Finalment, no oblidis mai que sempre pots vendre-li la teva ànima a aquell que et prometi alguna cosa amb el 100% de seguretat a la teva vida. No tinguis en compte que aquest 100% és com els 3 Reis Mags d’Orient.
De seguretat, mai hi ha prou
Hi ha més maneres de reduir la teva confiança personal al mínim i destinar tots els teus recursos en la recerca de seguretat. Aquestes son només algunes idees. La seguretat compleix sempre el següent principi: que resta confiança tant si l’anem buscant com si l’aconseguim efímerament.
Tot i així, voldria de nou animar-te a provar de construir confiança en tu, i que aprofitis qualsevol ocasió. El motiu és el següent: que si la seguretat convida sempre a anticipar i preveure els problemes –el que en moltes ocasions ens du a obsessions-, conrear la confiança ens ajuda a guanyar capacitat per poder fer front als mateixos problemes. I aquesta capacitat farà que els costos personals i en la idea que tens de tu mateix/a seran més minses.
Cadascú som el nostre principal recurs a l’hora d’enfrontar la vida. Et convido a treure-li partit.
I a que em preguntis si en quelcom no he sigut prou clara.
Aquí tens la primera part d’aquest article, per si acabes d’arribar.
Fins aviat!
Foto de Rawpixel.com a www.pexels.com
