T’has plantejat mai qué vol dir “Confiança” per a tu?
Molta gent arriba a consulta volent tenir força i seguretat, sobretot aquesta segona. Això implica obtenir la certesa que hi haurà coses dolentes que no passaran, o aconseguir la seguretat de que no fallarem. En definitiva, el que es demana és “vull tenir seguretat en mi mateix/a”.
En la conversa que segueix després d’aquesta frase, resulta que en moltes ocasions la seguretat no té a veure amb la fortalesa, sinò amb evitar la sensació de debilitat. Pot semblar que son el mateix, però si ho penses un minut, veuràs de seguida que no ho són. Volem no patir davant la vida, o que no afecti, com si fos natural, aconseguible i desitjable convertir-se en un ésser invulnerable i indestructible. I la insensibilitat no té a veure amb una fortalesa sana, en cap sentit.
Per tant, quan sorgeix la seguretat, jo proposo una paraula alternativa i que des del meu punt de vista, és de molta més ajuda per tal de veure’s capaç de seguir endavant, tot i les dificultats.
Es tracta de la CONFIANÇA.
Per què Confiança?
La seguretat és una qualitat, ve de “segur”. I quelcom segur és, per definició, exempt de risc o de dubte. El que ocorre és que dona igual quant o com ho intentem, no hi ha cap aspecte de la vida ni del món on es pugui garantir una inexistència total de risc. Em va convèncer la meva temporada treballant en prevenció de riscos laborals. I ni tan sols en un lloc com la NASA s’atreveixen a parlar de 100% o 0% de risc.
En canvi, la definició de confiança ens remet al fet de tenir fe o esperança en algú o en alguna cosa, incloent a un/a mateix/a. Aquest és un dels motius pels quals aposto per ella.
El segon motiu ve del primer: la seguretat és quelcom que ens ha de venir de fora de nosaltres, ja sigui dels altres, de coses o institucions. Una famosa frase que s’atribueix a Benjamin Franklin diu que ”Aquells que renunciarien a una llibertat essencial per comprar una mica de seguretat momentània, no mereixen ni llibertat ni seguretat”. Quan alguna cosa que ens afecta tant i és tant volguda no depén en cap mesura de nosaltres mateixos, perdem la capacitat d’acció de fer o decidir. Això fa que ens convertim en passius i depenents de que aquesta seguretat funcioni. D’altra banda, intentem fer tot allò possible perquè aquesta seguretat no se’ns escapi, el que ens genera una gran tensió, indefensió i inseguretat. Sigui com sigui, si sols apostem per sentir seguretat, podem quedar-nos impotents i indefensos.
Allò que perdura ve dels afectes
La confiança és quelcom que surt d’un mateix, la podem sentir com una escalfor en la nostra part més visceral i interna. Quan confiem en algú i li diem, moltes vegades posem la màal cor. Quan volem generar confiança i expressar amor als altres, també fem el mateix gest. Amb això vull dir que de la mateixa manera que la confiança en els altres sorgeix de la proximitat, del contacte, de conèixe’s i de la fe en que “no em fallarà, em farà bé”, té també tot el sentit que l’autoconfiança i la fe en un/a mateix/a sorgeixi de l’afecte i l’amor que ens tigem a nosaltres mateixos i que a la vegada, l’alimenti.
Buscar la seguretat, especialment per por, fa que baixi el convenciment de que per nosaltres mateixos podem fer front als problemes, els reptes o la vida. Podem buscar fora aquesta sensació que no sentim dins. Però ocorre que la seguretat, si s’arriba a sentir, no produeix la mateixa sensació que la confiança, perquè no és afectiva sinò que sorgeix a partir de l’absència -i no total- de la por. I per evitar la por i sentir seguretat, procurem evitar els problemes o bé anticipar-los, en ocasions obsessivament.
Conrear la confiança comporta tenir la capacitat de fer, tot i tenir la por amb nosaltres. Quan una persona fa el camí d’escoltar-se, veure’s, valorar-se, reconèixe’s i donar-se permís, fent tot això es cuida. Quan ens cuidem alimentem la nostra confiança.És un regal que ens podem fer a nosaltres mateixos molt més durador que la seguretat, sempre més efímera.
Fomentar la confiança n ens evitarà el patiment si aquest sorgeix, però és una ajuda molt més efectiva. Serveix per guanyar capacitat per fer front als mateixos problemes. Com a mínim, podrem sentir-nos amb potencial per fer coses en lloc desentir-nos impotents. Cuidar als altres i cuidar-nos és potent i potencia.
En la propera entrada donaré alguns detalls més sobre aquesta paraula.
Fins aviat!
Foto de Life of Pix a www.pexels.com
