Acabo la llista de llibres que vaig començar amb la Part 1. En aquesta ocasió hi trobareu una novel·la i assajos, alguns de sobre parella, relacions, sexualitat, poliamor i superació de ruptures. I de nou, feminisme. 😉
Novel·la.
8) Permagel. Eva Baltasar. (2018). Club Editor.
El permagel és la capa de terra que no arriba mai a descongelar-se. De la mateixa manera, la protagonista de la novel·la és una dona que explica la seva història transitant per diferents moments en el temps. Explica com són els seuspensaments suïcides i com tan sols permet que les altres persones s’apropin a ella fins a un cert punt. Viu amb intensitat i sensualitat les seves relacions amb les seves amants, parelles i amb l’art, però posant sempre una membrana que la protegeix de l’exterior, un exterior de relacions que no l’acaben de comprendre i del qual no se’n sent part.
Perquè la recomano: És la primera novela de Baltasar ja que la seva obra literària anterior havia consistit en poemaris. M’ha fascinat com utilitza el llenguatge: amb ampulositat i sense pedanteria, poètic i evocador, preciosista i contundent. Descriu sense artificis i remou sentiments, però d’una manera en què les paraules embolcallen i provoquen emocions i sensacions al/la lector/a remueve. Un plaer, si t’atreves a deixar-te ”sacsejar”.
Llibres sobre relacions, sexualitat, poliamor i feminisme.
9) Ética promiscua. Una guía práctica para el poliamor, las relaciones abiertas y otras libertades en el sexo y el amor. Dossie Easton y Janet W. Hardy (2017) Ed. UHF.
Aquesta és la revisió del mateix llibre que les mateixes autores van escriure fa 25 anys. Està plantejat com una guia per a que qui vulgui plantejar-se mantenir relacions obertes o bé poliamoroses ho puguin fer des de l’autorespecte, la llibertat i explorant els motius que han dut a aquesta decisió. Després dona moltes idees i pautes sobre com plantejar les situacions entre les persones implicades: com responsabilitzar-se activament dels propis sentiments i emocions a la vegada que atenent les necessitats de les persones amb qui es manté una relació. Planteja un marc per decidir i dur a la pràctica relacions de parella no monògames de manera respectuosa.
Perquè el recomano: És un llibre amb moltíssimes i bones eines per a qui no vulgui mantenir relacions monógames ni exclusives “per a tota la vida” i estigui explorant altres possibilitats. Trobo que dona eines i exercicis interessants per tal de comunicar en parella què ens incomoda, gestionar la gelosia i conrear la confiança. Dona recursos per resoldre converses complicades i conflictes, tot des d’una perspectiva de construcció i des de la responsabilitat. De fet, algunes d’aquestes idees poden ser aplicables a tota relació de parella, monògama o no. Dit això, li trobo a aquesta obra una objecció que no puc deixar d’esmentar:
És un llibre incomplert: No tracta la cura, que forma part necessària i imprescindible de l’afectivitat. S’expressa sobre sexe d’una manera natural i oberta, la qual cosa és fantàstica i parla també de com construir i mantenir relacions, però no com acabar-les d’una manera curosa, comprensiva i que acompanyi a qui en marxa de la mateixa manera en què se l’ha acompanyat per a construir. I aquesta mancança és important, perquè si hi ha quelcom complicat en les relacions son les ruptures. En comptes de prendre atenció a això, es centra més en com anar sumant persones a la relació, i sembla que quantes més, millor.
Obvia com queda la persona que se’n va de la relació, sols s’ocupa de les que hi segueixen. I tot això en un marc d’ “estem tots bé” n ocasions una mica flowerpower. La llibertat és necessària però també és necessari procurar que no sigui una llibertat individualista i egoista. Quan estem en relació amb altres, és necessari que la llibertat pugui ser compatible amb la cura i la consideració.
10) Ya te dije adiós, ahora cómo te olvido. Una guía para sacarse al ex de la cabeza y del corazón. Walter Riso (2017). Ed planeta/Zenith.
Un llibre que és exactament el que enuncia el títol: una guia amb reflexions i propostes molt senzilles per fer quelcom de vegades complicat com és el·laborar el dol per una ruptura de parella, guarir ferides i seguir la vida de manera saludable.
Perquè el recomano: no sócgaire fan dels llibres d’autoajuda que donen consells, però aquest conté conceptes d’autocura com són preservar la dignitat, saber retirar-se tot i que la ferida segueixi fent mal i deixar d’insistir en aconseguir que la relació pugui ser allò que mai serà. D’una manera senzilla i sense ser paternalista, anima a autopreservar-se, protegir-se i poc a poc anar desaferrant-se sense fer(se) més mal. Un bon llibre per recomanar(-se).
11) Mujeres que ya no sufren por amor. Transformando el mito romántico. Coral Herrera, (2018). Ed. Catarata.
Herrera es sociòloga i activista. En aquest assaig exposa i deconstrueix el funcionament donesde l’amor Romàntic i els seus mites (la mitja taronja, el príncep blau, el de la persona perfecta per a cadascú, el de patir per amor, el de “qui bé et vol et farà plorar”) i com ens influeixen en les nostres relacions en parella.
Perquè el recomano: tot i que en ocasions el llenguatge més activista contra el patriarcat pot xocar a qui no hi estigui acostumada, trobo que és un llibre necessari i que ja vaig deixant i recomanant. Questiona com es tria a les potencials parelles, quins ideals tenim, quines fantasies creem i intentem mantenir. Exposa clarament els rols de gènere en els que som educats/des -en general- homes i dones des de que som ben petits/es i que ens condicionen i proposa que una altra manera d’estimar, sense tant patiment ni l’explotació de l’altre, és possible.
Llibres sobre internet, cultura i societat. Entendre com interactuem amb les xarxes socials.
12) Muerte a los normies. Las guerras culturales en Internet que han dado lugar al ascenso de Trump y la Alt-Right. Angela Nagle. (2017). Traducció d’Hugo Camacho. Ed. Orciny Press.
Breu assaig (150 pàgs) que descriu com son les guerres culturals a internet que ha allotjat i donat veu a tota una onada de pensament neoconservador, neolliberal, misògin, neorreaccionari, homòfob, trànsfob, xenòfob i supremacista que ha fet campanya electorarl i dona suport ara a Donald Trump. Angela Nagle desmunta com s’han gestat episodis de linxament públic a les xarxes socials per part d’aquests grups i que duen a la intimidació , la vexació i la destrucció pública de persones target a qui consideren, fent fora d’internet a personatges públics, jugadores de jocs online (el cas del Gamergate posa els pèls de punta) i activistes. Explica el procés pel qual van formar part de l’oposició a Clinton i la campanya anti-Hillary que es va orquestrar. Trobareu el recorregut des de Twitter al deepweb passant per Tumblr o 4chan o 8chan. Des de Steve Bannon als tristement famosos i infames InCels.
Perquè el recomano: El coneixement és necessari per tal de poder decidir. No es tracta de demonitzar les xarxs socials (i tant hi faria si ho fes, perquè allà seguirien). Es tracta de saber què hi passa i quins son els seus efectes en funció de l’ús que se’n fa. És interessant perquè a Europa encara ens estem recuperant de l’estupefacció de veure que Trump finalment ha aconseguit ser president -al tancament d’aquesta entrada de blog, el mateix president manté el tancament de l’administració pública més llarg de la història-. El llibre explica algun dels mecanismes utilitzats per tal de movilitzar i fomentar discursos d’odi, un dels principals a l’hora de dur-lo a la victòria.
També perquè a la resta del mon estàn sorgint i arribant al poder moviments ultres afins al dels Estats Units (Brazil, Itàlia…). El recomano perquè és un llibre prou incòmode però, tot i que el saber provoca inquitud… també ens posa a l’aguait.
13) L’ull i la Navalla. Un assaig sobre el món com interfície. Ingrid Guardiola (2018), Ed. Arcàdia.
Anàlisi, entre moltes altres coses, de com utilitzem les nostres dades i imatges en una realitat, l’actual, en temps real i hiperconnectada mitjançant les xarxes socials i les pantalles com a intermediari de cadascun/a de nosaltres amb la realitat, tant pròpia com d’altres. També com aquestes dades i imatges son mercantilitzades: les plataformes on les pengem els hi posen un preu. Com nosaltres també els posem un preu, ja que les fem servir per aconseguir un resultat: una audiència i uns likes. I també, com les xarxes estàn detrminant fins i tot la nostra percepció del temps i de la vida.
Perquè el recomano: És un assaig molt lúcid sobre cóm el fet de compartir massivament a xarxes ens hiperconnecta i individualitza a la vegada, potser les dues coses de manera extrema i simultània, i aquí hi ha la paradoxa. Fa reflexionar sobre com utilitzem les pròpies imatges en tot això i com participem en un espai públic que a la vegada és privat en xarxes. I si realment, pots parlar d’un espai privat en tant que publiques. Com participem en aquest nou espai? Convida a reflexionar un pas més enllà de l’acció del “compartir”, en cóm es difuminen les línies de la privacitat,convertint-nos en usuaris/es amb conductes tant exhibicinistes com voyeurs. Algunes de les idees les teniu en aquesta entrada del blog.
I fins aquí aquesta recopilació. Espero que hagi resultat interessant. Que tingueu moltes i intenses lectures aquest 2019.
i si Algun dles libres no els trobes i vius a Barcelona, escriu-me i indicaré ón trobar-los que no sigui Amazon ;).
Fins aviat!
Foto de xxolgaxx de Pexels.com
