Aquí teniu la primera part de la llista de llibres que us recomano entre tots els que m’he pogut llegir en aquest proppassat 2018. Els teniu aquí perquè m’han fet pensar, m’han sorprès, m’han fet gaudir i veure les coses des d’alguna perspectiva diferent. Molts d’ells els he deixat. Tots ells ja els he recomanat,ja sigui en públic o bé en privat. I reflexen tant la meva feina, com el meu oci com les meves inquietuds.
Gairebé tots son assajos. Sobre llibertat i responsabilitat individual i col·lectiva, sobre psicologia, sobre clients de teràpies. Sobre la nostra relació amb la tecnologia i amb les xarxes socials, des de dues vessants: des de la literatura de ciència ficció i des de les humanitats. Sobre parella, sexualitat, poliamor i feminisme. Hi ha molt feminisme. 🙂
Llibres de Psicologia per a professionals.
1) El cuerpo lleva la cuenta. Cerebro, mente y cuerpo en la superación del trauma. Bessel van der Kolk, M.D. (2015). Editorial Eleftheria.
Una reconstrucció del trauma i tot allò que suposa l’anomenat Trastorn d’Estrès Post-Traumàtic (TEPT) des de diferents vessants: La neurociència, el cos, la cognició, la memòria, les emocions. Després de tota l’exposicio més teórica, dedica més de 150 pàgines a com fer un tractament terapèutic del trauma, que l’autor anomena “Caminos hacia la recuperación”. Principalment, els camins van dirigits a recuperar a la persona de la situació traumàtica a partir de la integració del cos i de la ment, de la identitat i de l’experiència corporal. Tot això amb un enfoc integrador de tècniques terapèutiques.
Per què el recomano: Integra el cos en el plantejament i enfoc terapèutic, no es queda sols en allò que ocorre a la ment. És un llibre complert del que m’ha conquerit la visió pràctica, expositiva, documentada a la vegada que tremendament propera, empàtica i humana de l’autor. Si es treballa amb trauma, em sembla una lectura de gran utilitat. I si no, és un exemple d’enfoc interdisciplinar, acadèmic i complet, també amè i que mai sobra.
2) Psicoerotismo femenino y masculino. Para unas relaciones placenteras, autónomas y justas. Fina Sanz (2015, 10ª edició). Ed Kairós.
L’autora recopila la seva experiència com a terapeuta i ofereix un plantejament sobre cóm son els comportaments a l’hora de relacionar-nos uns/es i altres a nivell sexe-afectiu, tant amb el propi cos com amb altres persones i els seus cossos. Exposa cóm ens hem relacionat en la sexualitat i l’afectivitat, com homes i dones responem segons els rols i conceptes de gènere amb els quals ens hem educat i que ens indiquen quines actituds i accions son “correctes” o bé “incorrectes”. Amb tot això posa el focus en com recuperar més la connexió i el contacte amb el propi cos pot servir per fer un treball de retrobament amb un/a mateix/a i millorar l’autoestima i les relacions des d’una manera amorosa, comprensiva i d’autocura.
Per què el recomano: Perquè no diferencia entre sexualitat i afectivitat. Des de l’inici les posa al mateix nivell. És un llibre que exposa d’una banda com els rols rígids de gènere ens dificulten una connexió entre iguals i fins i tot una verdadera connexió amb nosaltres mateixos/es en l’intimitat. D’altra banda, és també un text propositiu: dona pautes, exercicis i eines per posar a la pràctica i que eugui acompanyar terapèuticament a les persones per tal de fer aquest retrobament que deia abans, i d’una manera diferent: explorant les nostres parts més masculines i femenines. L’objectiu últim és proposar un paradgma de les relacions on l’afectivitat ajudi al plaer però també a l’autoconeixement, a l’autoconfiança i al creixement.
Llibre sobre l’autoajuda i el creixement personal.
3) La Burbuja Terapéutica: Josep Darnés, (2018). Arpa Editores.
Un jove enginyer de 25 anys comença a patir freqüents atacs d’angoixa i ansietat. En un primer tractament recorre a la psicologia i la psicofarmacologia, però no son prou i per tant comença una recerca d’altres opcions terapèutiques que li curin l’ansietat i li permetin dur una vida plena, perfecta i sobretot, feliç. Al llarg dels 15 anys posteriors esdevé un “hiperterapiat”, una persona atrapada en les teràpies i el desenvolupament personal. Cadascuna d’elles li van exigint més a tots nivells i el van convertint a ell mateix en el seu principal objecte d’anàlisi i treball sense fi. En el llibre, l’autor reivindica “el dret a estar malament”.
Per què el recomano: És una Matrioskha. Com és de fàcil lectura i explica situacions gairebé increïbles pots caure en la temptació de quedar-te en l’anècdota. Però atenció: explica d’una manera molt clara i documentada quins són els processos personals i psicològics que provoquen les relacions de dependència amb terapeutes, gurús, coaches, i a processos de desenvolupament personal infinits.
Interpel·la de manera múltiple: A clients i pacients que volen estar bé i es troben davant un veritable exèrcit d’això, de terapeutes, coach, gurús… I també a aquells/e que confonen aquesta recerca personal amb un desig íntim de voler ser persones especials i diferents de les altres, convertint-la en una via d’iluminació una mica fake.
També a professionals: Des d’on treballem: partint de l’Ego, o bé des de la necessitat d’ajudar a altres per tal d’estar millor amb nosaltres mateixos/es, o potser des de l’ofici i la professionalitat? Què fem per tal que la gent estigui millor? I què fem per tal de -com a mínim- no fer mal?
M’ha fet pensar com (sobre)vivim en una societat i un entorn cada cop més incert, líquid i amb manca de referents, on el mantra neoliberal és que les respostes es troben totes en un/a mateix/a. On la vida gairebé de manera completa es troba psicologitzada i gairebé tot té nom de patologia. La confusió és alta, cada cop ens sentim més sols i a la vegada ens carreguem tot el pes. Terreny adobat per a les conductes narcissistes, sense cap dubte. Però potser haurem de reflexionar més globalment i en profunditat sobre què ocorre i deixar d’assenyalar(nos) amb el dit. Perquè, al final, tots a nivell individual estem fent el millor que podem.
Llibres de Cultura i feminisme.
4) La veu i el poder de les dones. Dues conferències. Mary Beard (2017),Arcàdia Editorial.
Mary Beard és Catedràtica de Clàssiques per l’universitat de Cambridge i aquest mini-volum recull les transcripcions de dues conferències, una sobre la Veu i l’altra sobre el Poder de les dones. En ambdues recull i descriu cóm són els conceptes culturals provinents de grecs i romans sobre aquests temes i com ens han influït fins a dia d’avui. Posteriorment i també des dels mateixos referents dona respostes a les qüestions que planteja: l’escassa i per tant desigual visibilitat de la dona en el poder i l’escassa veu que encara té en la vida pública. També sobre quines són les idees que seguim fent servir sobre el poder (i la influència, i l’autoritat) i que segueixen sent excloents per a la inmensa majoria de dones.
Per què el recomano: Per la proximitat amb la que parla Beard, perquè dona nous punts de vista dels referents clàssics que esmenta en les dues conferències i perquè dona molt a pensar sobre què representen a la societat paraules com “veu” i “poder”. I perquè, un cop més, en els nostres orígens hi tenim respostes.
5) Mary Shelley i el Monstre de Franfenstein. Ricard Ruiz Garzón (2018). Angle Editorial.
Qui va ser la Mary Shelley? Ràpid i malament, em surt dir que fou la mare de Frankestein 😉 . L’any 1818 i amb 19 anys Shelley va escriure la novel·la que es considera pionera en el gènere de la ciencia-ficció moderna i és ademés una de les obres cabdals de la literatura universal; per tot això, al llarg del 2018 s’ha celebrat el 200 aniversari de la seva publicació. Ruiz desmunta i ofereix per peces la vida i obra de Shelley, filla de Mary Wollstonecraft, filòsofa i pionera al seu torn del feminisme amb la seva obra “Vindicació dels drets de la dona”. El llibre va relacionant la novel·la, la figura de Shelley i tot allò que representa La Criatura i el seu creador -Victor Frankenstein- posant-los davant d’altres criatures fantàstiques, des de vampirs a Mr Hyde, passant per King Kong o el Golem. I amb això es parla de monstres (de ficció i privats), de feminisme, de ciència, de família, de dols, de cos, de relacions, i més.
Per què el recomano: Ambdues edicions (en català i castellà) son precioses, molt documentades i cuidades. S’hi presenten moltíssimes dades i referències amb un estil natural i senzill que fa la lectura molt agradable. L’autor reivindica Shelley en les seves diferents vessants -com a autora, esposa, mare, amant, filla, compiladora d’obra d’altres- i com aquestes tenen el seu reflexe en la novel·la que la va fer famosa. Dic jo que potser això va ser el que va fer de “Frankenstein o el modern Prometeu” un llibre de molts matisos i que -des del terror- remou a molts nivells. i que per això ha esdevingut un clàssic i un referent. És un llibre que presentant a l’autora, per a mi fa la novel·la encara més gran.
6) De Ricard Ruiz Garzón també teniu ressenyat fa uns mesos “Las Voces y el laberinto”, un còmic sobre l’esquizofrènia amb il·lustracions obra d’Alfredo Borés i que és també part d’aquest llistat de llibres de 2018.
7) Patologías de la Realidad Virtual. Cibercultura y ciencia-ficción. Teresa López-Pellisa, 2016. Ed. Fondo de Cultura Económica. Colección Comunicación.
Teresa López-Pellisa és Doctora en Humanitats i especialitzada en Estudis de Literatura Comparada sobre Fantàstic. En aquest assaig analitza des de la cultura -i especialment, des de les referències que tenim de la ciencia-ficció – cóm ens estem relacionant amb la tecnologia i com hi és tractada la dona en les diferents creacions i arquetips. Planteja -entre moltes altres coses- si amb la tecnologia podrem algun dia prescindir del cos, o també quin és el paper simbòlic que té la creació d’homes i dones artificials que substitueixin als/les de carn i os per fer companyia o (tam)bé donar plaer sexual. Tot això ho haureu vist en les notícies, però s’està plantejant des de la literatura i la imatge de ciència-ficció des de fa anys.
Per què el recomano: És un llibre acadèmic que convida a aprofundir si tens curiositat per anar un pàs més enllà de les lectures sobre gènere o feminisme més enllà de “l’estandard” i descobrir noves referències. En la ficció que consumim (Netflix) podem ja trobar molts conceptes que queden esmentats al llibre sobre com els personatges fan servir la tecnologia per tal de modificar la realitat o bé adaptar-s’hi, fugir-ne o bé crear-ne una de nova. En aquests usos s’hi veuen també reflectits els conceptes i pràctiques de gènere. López-Pellisa ha un repàs extens i una nova categorització d’aquest imaginarien la cultura del fantàstic i la ciència-ficció. interpel·la ademés en què pensem quines seran les construccions, les manifestacions i les representacions de la realitat en el futur… que ja tenim aquí, -com a mínim a nivell tecnològic-. Cóm ens hi posicionarem?
Fins aquí la primera part, en uns dies poso la segona. Si no trobes algun dels llibres i vius a Barcelona, escriu-me i donaré ón trobar-los que no sigui Amazon ;).
Fins aviat!
Foto de Lisa Fotios de Pexels.com
